jueves, 1 de enero de 2015

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN EMILIO PRADES BEL
PATRIMONIO VEGETAL
ESPECIES ARBÓREAS, CONSIDERADAS COMO RELEVANTES EN LA COMUNIDAD VALENCIANA:
Carrascales (Quercus rotundifolia y Quercus ilex), quejigo (Quercus faginea), alcornoque (Quercus suber), Sabina albar (Juniperus thurifera), pino silvestre (Pinus silvestris), fresno de flor (Fraxinus ornus), arce granatense (Acer opalus granatense), mostajo (Sorbus aria), melojares (Quercus pyrenaica), pino laricio (Pinus nigra), fruticedas de laurel (Laurus nobilis), fruticedas de arto (Maytenus senegalensis subseuropaea), y cornical (Periploca laevigata subsp.angustifolia), sauce negro (Salix atrocinerea), sauce blanco (Salix alba), fresno de hoja estrecha (Fraxinus angustifolia), olmo (Ulmus minor), tejo (Taxus baccata), acebo (Ilex aquifolium), arce (Acer monspessulanum, Acer pseudoplatanus, Acer campestre), peral de monte (Sorbus torminalis), tilo (Tilia Platyphyllos), avellano (Corylus avellana), álamo temblón (Populus tremula), olmo de montaña (Ulmus glabra), Juniperus oxycedrus badia, sabina negra (Juniperus phoenicea), enebro común (Juniperus communis subsp hemispaerica), madroño (Arbutus unedo), palmito (Chamaerops humilis) y especies del género thymus (tomillo).

domingo, 14 de diciembre de 2014

LA VÍA AUGUSTA DEL BARRANC LLEDÓ (SANTA BÀRBARA) AL RÍU SÈNIA (ULLDECONA)
ITINERARI RURAL SENDERISTA PER UN TRAM DE LA VIA AUGUSTA ROMANA AL SUD DE TARRAGONA
Fitxa Tècnica
Tipus d’itinerari: lineal (es pot fer un recorregut tancat complementant-lo amb l’itinerari Oliveres Mil·lenàries)
Quilòmetres totals: 18 
Mitjà de transport: bicicleta principalment, encara que també a peu o en cavall.
Descripció de l’itinerari

BARRANC DE LLEDÓ – CTRA. DE STA. BÀRBARA A MAS DE BARBERANS: 2.840 m
Des de la comarca del Baix Ebre, al nord, l’itinerari entra a la comarca del Montsià després de creuar el Barranc de Lledó (Santa Bàrbara). Des d’así el recorregut transcorre bàsicament en direcció sud, enmig de camps d’oliveres, garrofers i tarongers, pel camí rural anomenat camí vell de Tortosa a la Galera, fins arribar a l’encreuament amb la carretera que va de Santa Bàrbara a Mas de Barberans.
Punts d’interès propers: el barranc de Lledó; els antics masos; a Santa Bàrbara, la col·lecció d’Història Natural i les cooperatives d’oli.

CTRA. DE SANTA BÀRBARA A MAS DE BARBERANS – LA GALERA: 4.465 m
Segueix, després de travessar la carretera esmentada i el barranc del Pelós, pel mateix camí i en la mateixa direcció, i uns 1.500 metres més enllà, creua perpendicularment el camí del barranc de les Coves. Continua dret pel mateix camí vell de Tortosa a la Galera i, després de 2.800 metres el camí s’endinsa al nucli urbà de la Galera, just per la rotonda d’accés a la població.
Punt d’interès a la Galera, el Centre d’Interpretació de la Terrissa Galerenca, la torre medieval, el pont, la terrisseria Cortiella, la cooperativa agrícola-molí d’oli i el barranc.

LA GALERA – LES QUATRE CARRETERES: 8.190 m
En creuar la Galera al llarg del Carrer Major, passa pel costat de la torre medieval i pel pont sobre el barranc de la Galera, sortint per l’extrem sud de la població. Aquí hi ha l’encreuament de diverses carreteres, amb una creu de terme, i cal prendre direcció cap a la Miliana per la carretera TV-3314. Al cap d’uns 5.900 m, trobem l’accés al barri de la Miliana, el qual deixarem a la nostra dreta per seguir recte fins a la cruïlla de les Quatre Carreteres, que està a uns 2.300 m més endavant.
Punt d’interès propers: a Godall, l’església de Sant Salvador, la plaça del Pou Bo, el cementiri vell, la cooperativa d’oli, l’àrea de medi ambient i la font de Capdasens; els pous de la Figuera i del Carrascal; el mas de Merades.

LES QUATRE CARRETERES – RIU DE LA SÈNIA: 1.660 m
En aquest punt, deixarem la carretera per la que veníem per continuar recte ara per un camí rural, sense asfaltar, entre marges de pedra en sec. Continuem després per un camí terrer que va fent suaus sinuositats fins passar pel costat de la bassa de rec anomenada el Pantanet, i en pocs metres trobarem les primeres cases de Sant Joan del Pas i la carretera TV-3319, que uneix Ulldecona i la Sénia. Seguim per la carretera a la dreta i uns 50 m més enllà tornem a girar, ara a l’esquerra, deixant la carretera per baixar per una suau rampa fins al riu de la Sénia, que superem per un gual. Des d’aquí fins a Traiguera hi ha 11 km.
Punts d’interès propers: les oliveres mil·lenàries de l’Arion; els barris d’Ulldecona: la Miliana, Sant Joan del Pas, el Barri Castell i els Valentins; el riu de la Sénia; a Ulldecona, el castell medieval, l’església de Sant Lluc, la casa de la Comanda, etc.

jueves, 16 de octubre de 2014

MENGIBAR

PROYECTO PUEBLOS”: VALORACIÓN Y DIVULGACIÓN DE RECURSOS, CULTURA, HISTORIA Y PATRIMONIOS DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA.
JUAN E. PRADES BEL
LA CASA DE LA INQUISICIÓN DE MENGIBAR (JAÉN)
La Casa de la Inquisición de Mengibar se encuentra en la calle Jaén, se trata de una casona antigua de una altura con una espléndida fachada de piedra labrada, en la que ostenta el escudo del Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición .
VALUATION AND OUTREACH PROJECT RESOURCE: CULTURE, HISTORY AND HERITAGE

domingo, 28 de septiembre de 2014

ATZENETA DEL MAESTRAT

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATJES DE LES TERRES DEL MAESTRAT (CASTELLÓ):
JUAN EMILIO PRADES BEL
DIVULGACIÓ DE FIRES, MERCATS I JORNADES CULTURALS I GASTRONÓMIQUES :
ATZENETA DEL MAESTRAT, XIII FIRA DE LA CAÇA I LA NATURA, 2014
Los aficionados a la caza y a la naturaleza tienen una cita en el municipio de Atzeneta del Maestrat ( Castellón) los días 27 y 28 de septiembre de 2014. Un año más, el municipio de Atzeneta del Maestrat celebra su "XIII Fira de la Caça i de la Natura", donde los amantes de la caza y de la naturaleza , tienen la posibilidad de visitar y acercarse a su mundo, así como acercarse un poco mejor a las costumbres, la gastronomía (turrón, aceite, repostería, panes, cocas, mieles, restauración, vinos, ...) y las tradiciones de esta tierra, pequeñas actitudes con las que se estara contribuyendo a aportar mejora a la economía local, al trabajo y a otros recursos de las gentes de este amable pueblo de Atzaneta, históricamente ligados con la agricultura, la ganadería y la caza como parte lúdica de su libre tiempo laboral. (JEPB. 2014)

domingo, 21 de septiembre de 2014

SANT POL DE MAR

PROYECTO PUEBLOS” DE VALORACIÓN Y DIVULGACIÓN DE RECURSOS, CULTURA, HISTORIA Y PATRIMONIOS DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA.VALUATION AND OUTREACH PROJECT RESOURCE: CULTURE, HISTORY AND HERITAGE.
JUAN E. PRADES BEL
LUGARES DE INTERÉS: RESTAURANT SANT PAU-CARME RUSCALLEDA, VILA DE SANT POL DE MAR, MARESME, CATALUNYA
El antiguo hostal Sant Pau frente a la playa de Sant Pol de Mar, fue configurado en 1988 en el innovador restaurante Sant Pau-Carme Ruscalleda creado por esta Grand Chef internacional que tiene otros restaurantes en Tokio y Barcelona. Carme Ruscalleda propone una cocina creativa Grand Chef, natural y moderna, partiendo de la base de la cultura culinaria catalana e inspirada en el paisaje y la naturaleza del Maresme y del Mediterráneo. La Grand Chef Carme Ruscalleda tiene restaurantes en Tokio, Barcelona y Sant Pol.
Restaurant Sant Pau-Carme Ruscalleda, dirección: c/Carrer Nou, nº10. 08395 Sant Pol de Mar. 
 

viernes, 4 de abril de 2014

LOS TERRITORIOS DE LA ANTIGUA BAYLÍA DE CANTAVIEJA

LOS TERRITORIOS DE LA ANTIGUA BAYLÍA DE CANTAVIEJA,TERUEL, ARAGÓN, ESPAÑA Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL La antigua Baylia de Cantavieja la constituian los pueblos aragoneses de Iglesuela, Mirambel, La Cuba, Tronchón, Villarluengo, Cantavieja y la Cañada de Benatanduz. Siete pueblos turolenses, “la setena de Cantavella”, términos que esconden los parajes habitados de un territorio indómito, que incitaran al visitante al disfrute de un viaje y de una experiencia agrorural, amparado y perdido entre hermosos parajes, plagados de montes y barrancos, agrestes panorámicas, territorios ganaderos y arquitectura popular de antiguo territorio medieval para ver y visitar . L'antiga Baylia de Cantavieja la constituïen els pobles aragonesos de La Iglesuela del Cid (la Engressola), Mirambel, la Cuba, Tronchón, Villarluengo, Cantavella i la Canyada de Benatanduz. Set pobles i termes, que conformen "la setena de Cantavella", un territori on s'albiren els paratges i habitats d'un territori indòmit, que incita al visitant a gaudir d'un viatge i d'una experiència agrorural, emparat i perdut entre bells paratges, plens de muntanyes i barrancs, agrestes panoràmiques, territoris ramaders i arquitectura popular d'antic territori medieval . (J.E.P.B.2012)